dimarts, 29 de gener de 2008

Plovia, aquell dia.

Plovia, aquell dia. Perquè vull! Perquè tinc ganes que plogués.
Sortia ella de casa. Perquè vull! Perquè tinc ganes que sortís.
Tenia jo un paraigua. Perquè vull! Perquè tinc ganes de tenir.
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'ajudar.
Va dir-me: encantada! Perquè vull! Perquè tinc ganes d'encantar.
Va arrapar-se a mi. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'estimar.

Vam viure un món preciós. Perquè vull! Perquè tinc ja ganes de viure.
Després vàrem parlar. Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar.
Vam volar pel món. Perquè vull! Perquè tinc ganes de volar.
Vam sentir un món nou. Perquè vull! Perquè no m'agrada aquest.
I el vam veure millor. Perquè vull! Perquè sé que és millor.
Vam menjar el més bo. Perquè vull! Perquè sé que es pot menjar.
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull! Perquè estic tip del contrari.
Tot era meravella. Perquè vull! Perquè estic fart de fàstics.
Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de tots.

Acabo la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.


Ovidi Montllor